AL REI NRO SOR DON FELIPE IV. EN SV REAL, I SVPREMO CONSEIO DE LAS INDIAS. EL DOTOR DON IVAN DE SOLORZANO Pereira del mesmo Consejo, i del de Castilla. S. SEÑOR, POR mandado del Rey don Felipe III. Nuestro Señor, Padre de V. M. que està en gloria, passè à las Indias Occidentales, con plaça de Oidor de la Real Audiencia de Lima en el Perû, el año de M. DC. X. i se me ordenò, que atendiesse, i escribiesse todo lo que juzgasse concerniente, i conveniente à su Derecho, i Govierno, fiando del buelo de mi humilde pluma, empressa, q̃ requeria otra, que le tuviesse mas levantado. Puselo en execucion lo mejor, i mas presto que pude, i supe (ya que mi suerte me destinô à començar â servir en aquellas Provincias, a{ Iuxta vulgare adagium, "Spartam nactus es, hanc orna," de quo M. Tullius ad Attic. lib. 4. epist. 6. & alij apud Erasm. in adagijs ultimæ editionis, pag. 638. }) sin faltar à otras obligaciones, i ocupaciones del cargo, que suelen ser contrarias à tan graves estudios, b{ Seneca de brevit. vitæ, cap. 6. "Nulla res benè exerceri potest ab homine occupata," Ovid. "Carmina secessum scribentis, & otia quærunt." Iuven. saryr. 7. "Pectora nostra duas non admittentia curas," Plin. Iun. lib. 7. epist. 7. "Te negotijs distineri ob hoc moleste fero quòd deservire studijs non potes," Cassiod. lib 9. epist. 21. "Cesset nunc illa satyris Doctoribus querulis usurpata sententia, quia duabus curis ingenium nō debet occupari," Cicer. 1. Rhetor. "Studiũ est vehemẽs applicatio animi cum magna voluntate ad aliquid agendum," dixi alia en el tratado de las plaças Honorar. ex num. 30. }i obrando mas (segun pienso) en fê, y virtud de tan poderoso mandato, c{ Auson. in epist. ad Theodosium Imp. "Non habeo ingenium, Cæsar sed iussit, habebo. Cur me posse negem, posse quod ille putat. Invalidas vires ipse excitat, & iuvat idem Qui iubet, obsequium sufficit esse meũ." Plin. Iun. lib. 2. epist. 19. in fine: "A te enim ratio exigetur, me excusabit obsequium." }que con mi corta capacidad, de que aun suelen, i deben confiat menos los que mas saben. d{ Idem Plin. Iun. lib. 4. epist. 17. "Etenim, nescio quo pacto, magis in studijs homines timor, quàm fiducia, decet." Et lib. 4. epist. 7. "Inscitia quidem audaciam, consideratio tarditatem affert, ita recta ingenia debilicat verecundia, perversa confirmat audacia." } Buelto à España, los di à la Estampa en diversos tiempos, escritos en lengua Latina, i divididos en dos Tomos, con el Titulo, De Indiarũ iure & Gubernatione; los quales puse luego à los pies de V. M. dedicados, como era justo, à su Real nombre, con segura esperança, que èl solo, puesto en su primer plana (mucho mejor que el de la Diosa Vesta, cuya efigie los Romanos ponian en sus portales, e{ De hac consuetudine Romanorum apponendi effigiem Vestæ in primis ingressibus, & spatijs domorum, ad ipsarum tutamen, & quod inde hæ ipsarum partes vestibula dicta fuerunt. Vide Ovid. in Fastis, dum canit: "Hinc quoque vestibulum dici reor, vnde precamur, quā famur Vestam, quæ loca prima tenet," Servium Donat. ad Virg. 6. æneid. Cecil. Festum, Funger. Robert. Stephan. Calepinum, & alios verb. Vestibulum. }) podria bastar, para hazerlos de alguna estima, i librarlos de las calumniosas censuras de los muchos Zoilos, i Aristarchos, que en todos siglos, i principalmente en el nuestro, estàn afilando sus dientes, para morder semejantes trabajos. f{ Vide Erasm. in Adag. Zoili, pagin. 424. & in Adagio, Aristarchus scriptorum, pag. 55. & in Adagio, Dente Theoninerodi, pag. 474 & noviss. Novarinum in risu Sardonico, cap. 27. pag. 365. ibi: "Post studiorum lassitudinem, si quis librũ aliquem laberis sui & testem, & fructum in lucem mittat; pro laude plerum́ sannas reperit, & dicteria, & inglorius sæpè fie, qui scriptione sua, sibi gloriam aucupabatur. Vnus laudat, multi damnant, & morosiorem aliorum calamum sentit, aut dentes in viderum, &c." } I parece, que esto se ha conseguido, pues en todas partes han sido bien recebidos, i vienen ya citados aun por los Estrangeros, con tan encarecidos elogios, que caso que excedan loque merecen, pueden persuadir por lo menos, que tiene algo de bueno, lo que en tanta diuersidad de Naciones no se va juzgando por malo. g{ Arist. lib. de divin. per somn. "Quod omnes, aut complures sentiunt, aut dicunt, id falsum esse non est putandum," Plin. Iun. lib. 9. epist. 11. "Incipio enim satis absolutum existimare, de quo, tanta diuersitate regionum, discreta hominum iudicia consentiunt," Tertull. advers. hæreses, cap. 28. "Quod apud multos unum invenitur, non est erratum, sed ratum." } Dioseme à entender entonces, que seria del gusto, i servicio de V. M. que estos libros se pusiessen en lengua Castellana, para que gozassen dellos los q̃ no entiendẽ la Latina; i lo mesmo me han pedido por cartas, muchas personas de las Indias bien advertidas, diziẽdo, quanto se desea en ellas su traduccion, i que las noticias que encierran, i questiones que tocan, i resuelven, puedā ser comunes à todos, i tengan llave con que poderlas abrir, de qualquier manera, ò forja que sea, como en otro caso lo dixo S. Agustin. h{ D. Augustin. lib. 4. de doctrin. Christ. cap. 11. "Quid prodest aurea clavis, si aperire quod volumus non potest? Aut quid obest lignea, si hoc potest, quādo nihil quærimus, nisi patere, quod clausum est. " } No ignoro, que nuestra lengua, en el estado en que oy la tenemos, i en quien sabe usar biẽ de ella, tiene igual, i aun superior elegancia, como lo advierten, i prueban graues Autores, i{ Ambros. Morales, in discursu de hoc argumento, quem præposuit à las obras del Maestro Oliva su Tio, Navarr. in cap. inter verba 11. q. 3. prælud. 1. Cyprian. lib. 2. de Rhetor. cap. 24. Bobad. in polit. 1. tom. in proœm. num. 12. Bernard. Aldrete in lib. de orig. ling. Castell. in princ. & Gaspar Barthius, omnino videndus, in adversarijs, col. 319. 493. 1847. & 2213. } i de la suya Latina, en comparacion de la Griega, lo dexò escrito Ciceron. K{ Cicer. lib. 3. de finib. numer. 12. ibi: "Nos non modo non vinci à Græcis verborum copia, sed esse in ea etiam superiores." } I que aun parece mayor decencia hablar, i escribir en ella à los Reyes, pues ellos ponen su autoridad en no usar de otras en sus respuestas, decretos, i cartas, aunque las sepan, l{ Lege decreta 48. D. de re indicar. Valer. Maxim. lib. 2. cap. 2. exemp. 2. ibi: "Magistratus vero prisci, quantopere suam Populi́ Rom. Maiestatem retinentes segesserint, hinc cognesci potest, quòd inter cætera obtinendæ gravitatis indicia, illud quoque magna cum perseverantia custodiebant, ne Græcis vnquam nisi Latinè responsa darent, &c." }i ninguno huvo bien advertido, que no procurasse estender su Idioma Patrio, donde su Imperio. m{ Valer. ubi sup. ibi: "Quò scilicet Latinæ vocis honos per omnes gentes venerabilior diffunderetur," Tacit. in vita Agricol. cap ... Scipio Ammirat. lib. 20. disertat. polit. discurs. 9. pag. 367. Aldrete de antiquit, Hisp. lib. 1. cap. 17. Ego 2. tom. lib. 1. cap. 25. ex num. 44. } Pero todavia no quise, ni pude acomodarme à traducirlos letra por letra, assi porque viniera a ser muy crecido, i embaraçoso el volumen, en tiempo, que esto solo basta para engendrar fastidio à los Letores, segũ que aun enel suyo lo reconocio con prudencia Plinio Iunior. n{ Plin. Iun. lib. 2. epist. 5. ibi: "Quoties enim ad fastidium legentium delicias́ respicio, intelligo nobis commendationem ex ipsa libri mediocritate petendam." Vide alia apud Erasm. in Adag. Grata brevitas. } Como, porque, ni la copia de lugares, alegaciones, modos de hablar, i algunas disputas, que han podido passar, i parecer biẽ en los Tomos Latinos, no tuuieran el mesmo agrado, i lucimiẽto en los de Romance, que es lo que siempre, en opinion del glorioso San Geronimo, i de otros cuerdos Autores, ha hecho dificultosas las traducciones. o{ D. Hieronym. in præfat. ad Chron. Eusebij: "Difficile est enim alienas lineas insequentem, non alicubi excidere. Arduum, vt quæ in aliena lingua benè dicta sunt, eundem decorem in translatione conservent, &c." Vide alia apud Morellum in Epist. ad lect. in traduct. Libanij. I al Padre Iuan de Mariana en la Dedicatoria à la traduccion de su historia de España, donde muestra aver llevado en todo, el intẽto que llevo Yo en esta. } I por esta causa determinè no atarme tanto a la letra, como al intento, i mejorandole, i añadiendole en muchas partes, i abreviandole en otras, he sacado de ambos esta, que intitulo Politica Indiana, que comprehende todo lo sustancial dellos en solo vno, que es en lo que, segun dotrina de Seneca, consiste la valentia del artificio. p{ Seneca, Epist. 88. in p̃rincip. "Māgna artificia sunt, totum comprehendere sub exigue." } I si, aun como sale, la tuviere alguno por larga, serà justo, que con el mesmo Seneca, i otros, q{ Senec. ead. Epist. 88. ibi: "Laxum spatium res magna desiderat," Heliod. in histor. æthiop. pag. mihi 460. "Magna negotia magnis indigent apparatibus, quorum enim variè intricata initia numen posuit, necesse est & fines longioribus amgibus peragi." } advierta, que Materias grandes requieren grandes tratados, I que si aun Plinio Iunior, i su Simia el Apolinar, r{ Plin. Iun. lib. 5. Epist. 6. ad finem: "si nihil inductum, & quasi de vium loquimur, non Epistola quæ describit, sed villa quæ describitur, magna est," Sidon. Apollin. lib. 2. Epist. 2. "Qua propter bonus artifex, & arbiter lector, nō paginam, quæ spatia describit, sed villam, quæ spatiosa describitur, grandem pronuntiabunt." }disculpan lo prolixo en la descripcion de sus granjas; porque ellas erā tales, que no permitian menor escritura, no puede con razon juzgarse por largo vn libro, que abraça la inmensidad del grande, i espacioso Orbe, ò Mundo, que llaman Nuevo. s{ Ser este el nombre, que mas quadra à las Indias Occidentales, i injusto, i hurtado el que se les ha dado de America, i de su grandeza, riquezas, i excelencias, vide quæ latè dixi 1. como, lib. 1. cap. 4. & seqq. & cap. 16. & 2. tomo, lib. 1. cap. 15. num. 20. & lib. 5. cap. 1. & in hac Politica lib. 1. cap. 3. & 4. & lib. 6. cap. 1. } I en que se pretende principalmẽte descubrir, i enseñar al Antiguo, no tanto su fertilidad, i riquezas, como los fundamentos de la Fè, Piedad, Religion, Iusticia, i Govierno Christiano Politico, que en èl se ha entablado. Para que todos, en todas partes conozcā, que à V. M. i à sus Gloriosos, i no menos Poderosos, q̃ Catolicos Progenitores, les pareciera pequeña hazaña, aver añadido tan grande, i dilatado Imperio â los suyos, t{ De la gran Gloria, Riqueza, i Magestad, que los Reinos de España han adquirido con la accession de las Indias Occidentales, vide quæ latissimè dixi dict. 1. tom. lib. 1. cap. 16. & in alleg. de præced. Consil. Ind. § 5. & in hac Politica, lib. 1. cap. 8. }sino huvieran procurado, i procuraran establecerle, i conservarle con leyes Pias, Santas, i Iustas, i con saludables costumbres, i enseñamientos. u{ Estos son los principales nervios de la Republica, ut per Cicer. in orat. pro Cluent. Laert. lib. 9. cap 1. Demosth. & alij apud Maxim. Tyrium, serm. 68. Stobæum serm. de Republ. Lycosth. in Apopthegm. pag. 442. & seqq. & Contzen. lib. 2. per tot. Hatron. in lib. Pietas, & Regnum, Bozius in tract. impetia pendere à virtutibus. } En efeto como quien sabe, q̃ es mas prevenir los fines, que hallar los principios, x{ Enod. in Panegyr. "Plus est Occasum repellere, quàm dedisse principia, "Livius lib. 7. Decad. 4. "Quæ parare, & quærere arduum fuit, nescio an tueri, difficilius." }i que no se requiere menor recato en conservar los Reinos, que en adquirirlos, y{ Iuxta illud vulgatum Ovidij: "Non minor est virtus, quam quærere, parta tueri." Cui consonat Sallust. in Iugurt. Lucan. 1. Pharsal. "O faciles dare summa deos eadem́ tueri difficiles," Claud. de Laud. Stilicon. lib. 2. "Plus est ser vasse repertum, quàm quæsisse novũ," Xenoph. lib. 7. Cyripæd. Valer. Maxim. libr. 9. cap. 12. & alia quæ trad. 2. tom. lib. 2. cap. 30. nu. 78 & 79. quibus adde Cassiod. lib. 1 Epist. 25. ibi: "Non minor in conservendis rebus, quàm in in veniendis adhibenda cautela est, quia de initijs prædicatio debetur invento, de custoditis autem acquiritur laudata perfectia," & lib. 6. Epist. 23. ibi. "Nam quid prodesset inventum, si non fuisset iugiter custoditum." }i ser solo firmes, i durables aquellos, que guarda, i defiende la Prudencia, i cuidado de los Principes que los rigen. z{ Cassiodor. lib. 1. Epist. 25. "Illa enim sunt robusta, illa diuturna, quæ prudentia incipit, & cura custodit." } Pues en opinion de los que bien siẽten, las buenas, i santas leyes, i costumbres, son sus mas seguras murallas. a{ Heraclit. apud Laertium, lib 9. capit. 1. Plautina virgo in Persa, Act. 4. "Oppidum si incolæ benè sunt morati, pulchrè munitum arbitror. Hæc nisi aderũt, centuplex murus rebus servandis parum est." }I prestan poco las vitorias cō que se expugnan, i adquieren, aunque excediendo los limites de la tierra, puedan igualar los del cielo, si despues de adquiridos, se vive en ellos con relaxacion de costumbres, se carece de entereza, justicia, i respeto en sus Curias, i Tribunales, ò se falta à la Religion, culto, i veneraciō de las cosas sagradas, que es el principal apoyo de los Imperios. b{ Ita piè, & eleganter Valer. Maxim. lib. 2. cap. 9. de Censoria severit. in principio, ibi: "Quid enim prodest foris esse strenuum, si domi malè vivitur? Expugnantur licèt urbes, corripiantur gentes, Regnis inijciantur manus, nisi foro, & curiæ officium, ac verecũdia sua constiterit, partarum rerum æquatus cœlo cumulus sedem stabilem non habebit," Novel. Constan. titul. 2. ibi: "Præcipuam Imperatoriæ Maiestatis curam esse perspicimus veræ Religionis indaginem cuius, si cultum tenere potuerimus, iter prosperitatis humanæ aperimus inceptis," iunctis alijs, quæ latè congessi dict. 1. tom. libr. 1. cap. ultim. ex num. 89. lib. 2. capit. 11. num. 33. cap. 13. num. 60. cap 16. ex numer. 59 & lib. 3. cap. 4. ex num 37. & 2. tom. lib. 1. cap. 5. ex num. 91. & 2. tom. lib. 3. cap. 24. num. 7. } Esto, aunque en todos tiempos, i partes ha sido siempre como Blason hereditario de la Augustissima Casa de Austria, i España, como Yo lo pruebo en muchas de estos Escritos, i lo reconoce en los suyos el Eminentissimo Cardenal Baronio. c{ Ego dict. 1. tom. lib. 1. cap. 16. ex numer. 69. lib. 2. cap. 25. ex numer. 13. ad 35. & 2 tom. lib. 3. cap. 1. 4. & 24. & in hac Politic. lib. 1. cap. 9. pag. 53. col. 1. & lib. 4. cap. 24. pag. 699. col. 1. Card. Baron. tom. 7. ann. 563. numer. 17. ibi: " Hoc planè sibi laudis vendicavit semper Ecclesia Catholica in Hispania, ut non ab erroribus tantùm, sed & à suspicionibus esse voluerit suos immunes, quo factum est, ut & hec ipso nostro sæculo, cum longè latè́ facibus hæreticorum Orbis inflammaretur, ipsa illæsa perstiterit, accurrentibus summa celeritate Dei Ministris, si vel tenuem suspitionis scintillam, vel si non ignem, fumum saltem viderint latentis ignis indicium, ipso præcipue Catholico Rege super omnes in opus naviter incumbente." } Pienso, que en ninguna se ha practicado con mayor vigilancia, que en las Provincias de las Indias, donde (aun quando Yo quisiera callarlo) descubren la grande, i continuada Piedad de V. M. i de sus Passados, tantas, i tan barbaras, i fieras naciones, reducidas a la Iglesia de Christo; tantos Templos no menos magnificamẽte fabricados, que cō largueza dotados, i enriquecidos; tantos Arçobispos, Obispos, Prebẽdados, i Beneficiados dellos: tantos Sacerdotes Seculares, i Regulares, diputados para la dotrina, i Catecismo de los Indios, i sus Missiones, i Conversiones, buscados, i liberalmente sustẽtados para estos ministerios con igual diligencia. d{ Del progresso de la Religion en las Indias, i los muchos Templos, Iglesias, i Ministros, i riquezas de las Catedrales, i Conventuales dellas, i de la de los Indios, dize mucho Tomas Bozio, i otros que cito dict. 1. tom. lib. 1. cap. 16. ex num. 68. 2. tom. lib. 3. cap. 4. ex num. 6. i en esta Politica lib. 1. cap. 8. pag. 34. vers. La quarta razon, & lib. 4. cap. 4. cum multis seqq. donde en particular refiero su numero. } Lo qual aun no pueden negarlo muchos Autores de Naciones estrañas, con ser de ordinario poco afectos à la Nuestra, i assi lo encarecen en sus libros, diziendo, que lo mesmo cantā, i alaban en el cielo los Angeles, en cumplimiento de lo profetizado por Isaîas, i S. Iuan en su Apocalypsi, de que Yo en estos mios hago tābien repetida mencion. e{ Ioan. Boterus, Thom. Bozius, Tho. Stapleton. Aubert. Miræus, Guillel. Zenocharus, Petr. Martyr. Camill. Borrel. & alij, quos refero dict. cap. 4. numer. 8. & seqq. qui huc respicere dicunt verb. Isaiæ, cap. 60. Me enim insulæ expectant, &c. suges lac gẽtium, &c. & Apocalypsis 11. "Et septimus Angelus tuba cecinit, & factæ sunt voces magnæ in cœlo dicentes: Factum est Regnum huius mundi domini nostri, & Christi eius, & regnabit in sæcula sæculorum." } Donde juntamente encarezco el cuidado, i vigilancia en procurar la salud, amparo, i defensa temporal de los Indios, i en despachar, i promulgar casi todos los dias, leyes, i penas gravissimas contra los transgressores. Obrando en esta parte, quāto pudo, i puede alcācar la Prudencia, i Providẽcia Humana, i apresurando, i igualando los castigos con los excessos, que es solo el modo que se halla para emendarlos. f{ D. Chrysost. serm. de Absalone: "Semper scelera dum non resecantur, increscunt, & in multitudinem facinorum prosilitur, quoties secura impunitate peccatur," Cassiodor. lib. 3. Epist. 14. "Malum enim cum perseverat, angetur, & remediabile bonum est in peccatum, acceleræta correctio." }Por ser, como es llano, que no puede dexar de averlos, mientras huviere hombres; g{ Tacitus 4. histor. Vitia erunt, donec homines, Plin. Iun. lib. 4. Epist. 25. "Quæ remedia conquiras? Vbi́ vitia remedijs fortiora," Seneca lib. 1. de benef. cap 10. ibi: "Eversos esse mores, regnare nequitiam, &c." }especialmẽte en Provincias tan apartadas, en las quales (como lo reconocen Varones de grande experiẽcìa, h{ Doctè, & eleganter Ioseph. Acosta, hablando de nuestras Indias, quem vide, lib. 3. de procur. Ind. salu. cap. 4. pag. 290. Eman. Roder. Torquem. Hieron. Benzo. Petr. Maffeius, & alij. quos refero, dict. tom. 1. lib. 3. cap. 5. n. 40. & 41. & 2 tom. lib. 4. cap. 12. num. 58. & in hac Politica lib. 5. cap. 16. pagin. 903. & 904. & Adam Contzen. lib. 7. Polit. §. 5. pag. 537. in princip. }) los mādatos de los Reyes suelen ser tardos, i vanos, ò llegan floxos, i se descubre mas ancho campo à los q̃ las habitan, ò goviernan, para juzgar, i tener por licito, todo lo que les pide, ò persuade su antojo. De las leyes, i cedulas q̃ descubrẽ este zelo, i cuidado, cito infinitas en estos Libros à cada passo, i vale por muchas, para defensa, i satisfacion de las calumnias con q̃ en esta parte quieren mancharnos los Estrangeros, i{ A estas calumnias respondo dict. 1. tom. lib. 1. cap. 16. ex num. 54. 2. tom. lib. 1. ex num. 47. & cap. 27. numer. 14. i en esta Politica lib. 1. cap. 12. pag. 56. & seqq. } la de tres de Iulio del año de M. DC. XXVII. en la qual, no contento V. M. cō las penas, i apercebimientos que este su Real, i Supremo Cōsejo de las Indias, siempre lince en tales materias, avia consultado, para q̃ del todo se quitassen, i castigassen las injurias, i opressiones de los Indios, i los servicios personales, q̃ se endereçaban à particulares aprovechamiẽtos, i grāgerias, puso de su Real Mano, i Letra las palabras siguientes: k{ Memini huius Sched. in locis proximè relatis: i à las palabras, i intento della, en mostrar tan afectuoso deseo del buen tratamiento de estos vassallos Indios, aluden las de Cassiodor. lib. 6. Epist. 24. "Erit nostrum gaudium vestra quies; sua velucrum, si nesciatis incommodum." Et lib. 10. Epist. 17. "Vestra enim securitas, noster ornatus est, & hoc verè gratanter accipimus, cum gaudia vos habere sentimus. Scimus enim pro remedio nos datos esse cunctorum, &c." }"Quiero me deis satisfacion a Mi, i al Mũdo, del modo de tratar essos mis vassallos, i de no hazerlo, con que en respuesta de esta Carta vea Yo executados exemplares castigos en los que huuieren excedido en esta parte, me darê por desservido. I asseguraos, que aunque no lo remedieis, lo tengo deremediar, i mandaros hazer gran cargo de las mas leves omissiones en esto, por ser contra Dios, i contra Mi, i en total destruiciō de essos Reinos, cuyos Naturales estimo, i quiero sean tratados, como lo merecen vassallos, que tanto sirven à la Monarchia, i tāto la han engrādecido, i ilustrado." En lo qual mostrò V. M. estar advertido, de q̃ conviene, que el Principe se duela mas de los trabajos, i calamidades de sus subditos, q̃ de las suyas. l{ D. Chrysost. Epistol. 29. ad Roman. "Oportet Principem ob aliorum magis, quàm ob proprias dolere calamitates" Vide alia 2. tom. lib. 1. cap. 15. ex num. 53. & in hac Politica lib. 2. c. 16. pag. 484. & 156. & lib. 3. cap. 32. pag. 484. }I q̃ segun aquella celebrada, i repetida sentencia de Seneca: m{ Senec. lib. i. de Clem. cap. 26. "Nullum ornamentum Principis fastigio dignius, pulchrius́ est, quàm illa Corona ob cives servatos." }"No puede aver ornato mas digno de su grandeza, que la Corona que llegare à merecer por los vassallos que huviere guardado." Ganando con estos renglones otros tātos grados de gloria, no solo humana, sino divina (sea me licito dezirlo assi, cō temeridad piadosa, n{ D. Ildefons. aliud agens, serm. 3. de Assumpt. Virg. "Dicam aliquid plus, dicam fideli præsumptione, dicam pia temeritate." }) i descubriendo el ardiente zelo, con q̃ junta, i hermana la Piedad, i la Ivsticia, Virtud que encierra en si las demas, o{ Iuxta illud vulgatum: "Iustitia in sese vircutes continet omnes." Et Cicer. 1. & 3. offic. "Iustitia, virtus, omnium est domina, & Regina virtutum: Fundamentum́ perpetuæ commendationis, & famæ est iustitia, sine qua nihil esse potest laudabile." }I en cuyo estudio deben poner todo su cuidado los Reyes, pues ella fue la q̃ dio principio, ò motivo para criarlos. p{ Hesiod. in Theog. "Hac una Reges sunt olim fine creati: Dicere ius populis, in iusta́ tollere facta," Iustin. lib. 1. in princ. Cicer. 2. offic. "Ferendæ iustitiæ causa olim benè morati Reges constituti," Ossor. lib. 4. de Reg. instit. "In studium iustitiæ omnes Regis Curæ, & cogitationes, omnes labores atque vigiliæ, omnia denique studia consumenda sunt, ea namque à principio Reges creavit," D. Greg. lib. 7. Hpist. 20. "Summum in Regibus bonum est iustitiam colere, & suacuique iura servare." } Para cuya recta administraciō, i distribuciō, i el buen govierno de todas las cosas del estado de sus Reinos en Paz, i en Guerra, aunq̃ pudiera V. M. fiar tāto de solo el suyo, pues le experimẽtamos en todo tā acertado, i q̃ en la assistencia, destreza, i brevedad del despacho de los negocios, no cede a alguno de sus Mayores: q{ Virgilio Malvezzi en su Libra, pag. 2. ibi: "Mirando, pues, lo primero à este Benignissimo, Magnanimo, Fortissimo, i Piadosissimo Rey, le hallè en el govierno Prudente, Atento, Incansable, &c. I que despacha mas en un dia, que el mas cuidadoso de sus Mayores en una Semana." }tiene todavia dispuestos, i escogidos tan Fieles, Prudentes, i Vigilantes Consejos, i Consejeros, que dignamẽte son alabados, i embidiados de otras Naciones, r{ Cardin. Paleotus, Camil. Borrel. Nicol. Bellus, Adam Contzen, & plures alij, quos refero tom. 1. lib. 3. cap. 2. ex num. 7. & in tractat. de las Plaças Honorarias, pag. 33. num. 81. & in hac Politica lib. 5. cap. 15. pag. 893. }i merecẽ la cōfiança cō q̃ V. M. descansa, i reclina en ellos tanta parte de sus cuidados. s{ Cassiod. lib. 5. Epist. 3. ibi: "Dignitatem sumens, quam solemus dare prudentibus, curarum nostrarum eximium levamen, &c." }Como quiẽ conoce, que el q̃ por solo el suyo lo quiere governar todo, debe ser reputado por soberbio, mas q̃ por sabio: t{ Son palabras de Tito-Livio, lib. 44. "Si de sua unius sententia omnia geret, superbum hunc iudicabo magis quàm sapientem." } i que desde que huvo Reyes en el Mundo, se tuvo por conveniẽte, se ayudassen de tales Cōsejos, u{ Tacit. 1. Annal. "Nec unius mentem esse tantæ molis capacem, & assumat in partem curarum alios," Melius Velleius Patercul. apud Lips. in Politic. lib. 3. cap. 2. "Evum omne videat, rarò eminentes viros non magnis adiutoribus ad gubernandam fortunam suam usos reperiet: Certos, magna negotia magnis adiutoribus indigere," cum multis alijs quæ de hac necessitate Regiorum Consiliorum tradit idem Lips. d. cap. 2. Pax ab scala, de petend. cons. sap. Bart. Philip. Ioan. Elns, D. Lauren. Ramirez de Prado in tract. de Consil. & Consiliarijs. }siendo por esta causa tanto mas estimados, quanto pecaban menos de presumidos. x{ Cassiodor. lib. 8. Epist. 9. Solatium } Entre los quales, no es el que sirve, obra, luze, i merece menos el de las Indias, pues se estiende su atencion â todo un Imperio, que abraça en si tantos Reinos, i tā varias, ricas, i poderosas Provincias, ò por mejor dezir una Monarchia, la mas estendida, i dilatada, q̃ se ha visto en el Mundo, y{ De la inmensa grandeza de estas Indias, Reinos, i Provincias que comprehenden, i que mediante su accession, la Monarchia de España ha llegado à ser la mas estendida que se ha visto: digo yo mucho, refiriendo à otros, dict. 1. com. lib. 1. cap. 4. ex num. 51. capir. 6. & seqq. & cap. 16. ex num. 51. & in allegat. de præced. num. 35. & seqq. & in hac Politica lib. 1. cap. 8. pag. 33. & seqq. }pues comprehẽde en efeto otro Mũdo, muchas vezes mayor, que el que antes se avia conocido, i hallaba poblado en Europa, Africa, i Asia, mediante lo qual se puede oy dar por todo èl una buelta, sin salir nunca de los terminos del Feliz, i Augusto Imperio de V. M. z{ Assi lo ponderan Bozio, Botero, Borello, i otros muchos que cito in locis proximè relatis. I por esto se dixo con razon de aquella Nave Vitoria, que fue la primera que dio buelta al Mundo: "Oceanum reserans Navis victoria totum, Hispanum Imperium clausit utroque Polo." I el Maestro Gil Gonçalez Davila en el libro de sus Grandezas de Madrid, mudando algo los versos de Ovidio 1. Fast. aludio en estos al mesmo intento: "Cum Deus ex alte totum prospectet in Orbem; vix nisi Iberiarum, quod tueatur habet," vide alia apud Me, d. c. 16. ex num. 60. } I exerce Suprema jurisdicion en tierra, i mar, en todos los negocios de Paz, i Guerra, Politicos, i Militares, Civiles, i Criminales, i sobre onze Audiencias, ò Chancillerias, q̃ ay en las mesmas Indias, i la de la Casa de la Contratacion de Sevilla. Consultando en lo temporal la provisiō de todos sus Ministros, Virreyes, Presidentes, Governadores, Corregidores, Contadores, i otros inumerables cargos: I en lo Espiritual, un Patriarcado, seis Arçobispados, treinta i dos Obispados, docientas Dignidades, treciẽtos i ochẽta Canonicatos, i otras tātas Raciones, i otros muchos, i gruessos Beneficios, q̃ seria largo quererlos referir en particular, i mas aviendolo yâ hecho varios Autores. a{ Anton. de Herrera in histor. gener. Ind. Decad. 1. lib. 5. cap. ultim. lib. 10. cap. 16. & alibi passim. & in descript. Ind. pag. 79. & seqq. Gil Gonçalez Davila in Theat. Matrit. pag. 477. & seqq. Anton. de Leon en sus Tablas Conograficas, i en la Historia particular que està escribiendo de este Consejo. Ego in hac Politica lib. 5. cap. 15. pag. 595. } I uno de ellos, con ser Estrangero, pōdera muy en particular los buenos efetos, q̃ ha obrado, i obra la atẽcion, vigilācia, i prudencia deste mesmo Consejo, b{ Adan Contzen lib. 7. Polit. cap. 10. §. 4. & 5. pag. 541. cuius verba refero 2. tom. lib. 4. cap. 12. nu. 5. & in hac Politica, lib. 5. cap. 15. pag. 893. } i las Alabanças de que por este titulo se han hecho, i hazen dignos los q̃ en êl sirven; las quales, tambien puedẽ entrar en parte de las de V. M. pues se tiene por una de las mayores de los Reyes, acertar à elegir, i poderse, i saberse servir de buenos Ministros, c{ Cassiodor. lib. 1. Epist. 3. "Cum qui à Nobis provehitur, præcipuus, & plenus litteris æstimetur." Et Epist. 43. ibi: "Nam quibus fas est de cunctis optimos quærere, videntur semper meritos elegisse." } i la fama de los Señores crece, i se descubre mas cō el esplẽdor, i buẽ proceder de los q̃ los sirvẽ, renovando siempre que esto miran, el gusto del buen juizio que tuvieron en elegirlos. d{ Idem Cassiod. lib. 4. Epist. 3. "Quia de claritate servientium crescit fama Dominorum. Tales enim provehere Principem decet, ut quoties Procerem suum fuerit dignatus aspicere, toties se cognoscat recta iudicia habuisse." } Pero no es mi intẽto, ni permitẽ mis cortas fuerças, engolfarme en unas, ni otras, sino mostrarme, como mejor puedo, estimado, i agradecido, de aver llegado à ser uno de los del numero deste Supremo Cōsejo, i servido en èl tantos años. e{ Cassiod. lib. 1. Epist. 13. "Curia suprema est ornamentum ordinum cæterorum." Et eod. lib. Epist 41. "Recipiat alius ordo forte mediocres, Senatus respuit eximie non probatos." Et iterum lib. 5. Epist. 41. ibi: "Convenienter ergo ordo vester æstimatur eximius, qui semper est de probatissimis congregatus, &c." }Poniẽdo en sus manos este Libro, cuyas Noticias por mayor parte debo á sus Enseñanças, f{ Manil. 1. Astronom. "Per varios casus artem experientia fecit, exemplo menstrante viam," l. 2 §. his legibus, de orig. iur. ibi: "Necessariam́ disputationem fori", Livius apud Balduin. in Iustinian. pag. 498. "Rerum usus acerrimus iuris censor, atque explorator est," & Iustinian. ait: "Omnia apertius à quotidiano iudiciorum usu, ipsis rerum documentis apparere," Quintilian. lib. 1. cap. 6. "Est tamen præcipuus quidam fori profectus, alia lux, alia veri facies," &c. cum alijs quæ de utilitate praxis congerit Pinel. & eius Additio. in l. 2. C. de rescind. 2. p. cap. 4. num. 2. }i esperando, q̃ por tal Medio llegàra mas seguro, i agradable à las de V. M. à cuyas Aras, i Proteccion va consagrado, i en cuyo Real Nōbre se ha trabajado. I que si alguna vez tuviere suerte, de que V. Mag. passe por èl los ojos, se podrà enterar del grande trabajo que avrè puesto en juntar, disponer, i ilustrar tā varias materias, en q̃ me atrevo a afirmar sin jactācia, q̃ soy (como Lucrecio, i Horacio lo dixeron à otro proposito g{ Lucret. lib. 1. "Avia Pieridum peragro loca, nullius ante trita solo," idest Calceo, vel pede, ut ibidem Lambin. advertit, Horat. "Libera per vacuum posui vestigia Princeps, non aliena meo pressi pede." Quibus concinit illud Manilij 1. Astronom. "Primus novis Helicona movere cantibus, & viridi notantes vertices Sylvas, Hospita sacra ferens, nulli memorata priorum," & Sidonij Apol. Carm. 6. ad Felicem: "Nos nō currimus aggerem vetustum, nec quicquā in venies, ubi priorum antiquas terat orbitas Thalia." }) el primero q̃ las ha escrito, Sin poner plāta sobre huella agena. I que, dado caso, q̃ en las mesmas, algunos pudierā dezir, i jũtar algo, no se si otro que Yo, pudiera aver dicho tāto, ni tocado, i resuelto tan varios pũtos, i questiones, h{ Arridet illud Platonis in Hypp. Maior: "Talia quidem nostra esse, non qualia quis optaret, ut triro pro verbio fertur, sed qualia esse possunt: Simul agnoscentes, alium reperiri posse, qui plura, & meliora, in hoc argumentum conferat, qui verò omnia, neminem." }i dado alcāce i nueva luz à tantos millares de cedulas, i ordenāças Reales, como en esta Politica se hallan alegadas, i declaradas. Para cuya busca, i letura parece q̃ apenas puede aver bastado la vida de un hōbre, pues Cicerō confiessa, i{ Cicer. in Bruto, sive de claris oratorib. ibi. }que aunq̃ se le doblara la suya, no la tuviera bastante, para leer los Poëtas Lyricos. V. M. entre tanto, q̃ es mi Mayor, i Mejor Planeta, se sirva de mirarme con aspecto Benigno, qual otro Ivpiter Ayvdador, k{ Iupiter el mayor de los Planetas, i Dioses la Gentilidad, se llamaba assi quasi Iuvans Pater, Ioann. Funger. in Etymol. & alij passim. } recibiẽdo mi volũtad, favoreciẽdo mis Escritos, i hōrando cō su Real Grādeza, lo que pareciere bien trabajado, i dissimulando, i perdonando las faltas con su acostũbrada Clemẽcia, pues no las ha ocasionado la Vanagloria, sino la precisa Obediencia de sus Mādatos, l{ Ovid. 3. de Ponto, Eleg. ult. "Da veniam scriptis, quorum non gloria Nobis causa, sed officium, utilitas́ fuit." Auson. ad Theod. "Tu modo te iussisse Pater Romanæ memento, inque meis culpis da Tibi Tu veniam." }i el Deseo del bien comun, i de aprovechar à ambos Mundos enlo que he podido, i mis cortas fuerças han alcançado. m{ Cassiod. lib. 9. Epist. 16. "Grata res est, cunctis pro futura vulgare, vt generale fiat gaudium, quod potuit esse votivum," Bozvius in Epist. dedic. ad lib. de Romano Pontif. "Huic inscriptioni incumbendum mihi esse duxi, ut quo possim prosim, in eo, quod prodesse, salus omnium versatur." }I en lo que toca al Premio, q̃ puede corresponder à este humil de servicio, lo dexo al Arbitrio de V. M. de cuya grādeza espero, q̃ sabrà mejor buscar, i hallar el que honrarme, i acomodarme, q̃ Yo proponerlo, ni suplicarlo. n{ Sidon. Apollin. lib. 5. Epist. 18. "Materiā beneficijs tuis iam diu quæro, quibus me tantùm fidere agnosce, vt & si non inveniam quæ poscam, quæsiturus mihi videaris ipse, quæ tribuas," Auson. in Panegyr. ad Gratian. Imp. "Spem superas, cupienda prævenis, vota præcurris." }Teniendo en Memoria, i en Voluntad la sentencia de Cassiodoro, o{ Cassiod. lib. 9. Epist. 8. "Principalis propositi esse debet, honestos labores Palma remunerationis ornare, ut vicissitudine, qua provecti gaudent, desides mordeantur, sibi́ imputare possint, quod Clementissimis tẽporibus iudicij Principalis præmia non merentur." }en q̃ nos dize, i enseña: "Que el mas firme, i continuo proposito del Principe debe ser, honrar con Palma de colmada remuneracion los honestos trabajos. Porque viendo premiar, i q̃ llegò su vez à los que se ocupā en ellos, se muerdan de embidia los q̃ no han sabido imitarlos, i puedan imputarse à si mesmos, i à su propria floxedad, i pereza, no aver merecido Premios en tiẽpo de Principe tan Clemente, i que sabe repartirlos con tanta igualdad." I permitaseme q̃ cōcluya, restituyendo a V. M. las Precaciones q̃ se le deben, i usurpò Lampridio, aplicando las à Alexādro Severo: p{ Lamprid. in Alexan. Severo: "Deus Te nobis dedit. Deus Te conservet. Felices nos Imperio tuo: Felicem Rempublicam: In Te omnia: Per te omnia habemus. Vivas, Valeas, multis annis Imperes." }"Dios guarde à V. M. Dios nos le dio, Dios nos le conserve. Felizes nosotros con el Imperio de V. M. Feliz la Republica. En V. M. lo tenemos todo. Por V. M. lo tenemos todo. Viva, Valga, i Reine muchos años."